La carbassa

 

Verdura dolça, plena de minerals i vitamines i amb moltes propietats terapèutiques. Es va començar a conrear a l’Àsia meridional i al segle XV els espanyols la van introduir a Europa.

 

Propietats nutricionals

La carbassa conté un 90% d’aigua, molt poques calories i hidrats de carboni i molta fibra. Conté moltes vitamines A i C, i quantitats elevades de vitamines E, B1, B2, B3 i B6. És rica en potassi, calci, magnesi, ferro, cobalt, bor i zinc. També conté folats, betacarotens –responsables del seu color taronja— i diversos àcids, com el linoleic, l’aspàrtic, l’oleic i el palmític i alguns aminoàcids.

 

Efectes sobre l'organisme

La carbassa resulta útil en casos d’èczemes, disenteria i edemes. També ajuda a regular l’equilibri del sucre en la sang i beneficia el pàncrees, per tant també és bo consumir-ne en casos de diabetis i hipoglucèmia. Per a les persones amb tendència a fer mocs, en especial els nens, sobretot els que prenen llet de vaca, la carbassa ajuda a expectorar i treu el moc del pulmó, els bronquis i el coll.  També és útil per per destruir els cucs intestinals, però la llavor de carbassa és molt més efectiva.

 

Aquestes són algunes de les propietats més destacades de la carbassa:

- Anticancerígena.

- Diürètica, depurativa i lleugerament laxant per la fibra que conté.

- Sistema immunològic: forma anticossos i produeix glòbuls vermells i blancs.

- Millora la visió, els cabells, les ungles, la pell, les mucoses, els ossos i les dents.

- Útil per tractar problemes cardiovasculars i degeneratius.

- És bona per a l’aparell digestiu: protegeix l’estómac de l’acidesa i a la gastritis.

 

 

Canvis vitals

Un dels efectes positius de menjar verdures dolces com aquesta és que tindreu menys ganes de prendre dolços dolents, com el sucre blanc o la sacarina.

 

Com es cuina

Hi ha moltes varietats diferents de carbassa, però a Catalunya en trobareu sobretot dues: la carbassa de rabequet,  que és la de tota la vida; i la de violí, més petita, en forma de cacauet i més còmoda de tallar.  No compreu les que tinguin la pell suau, perquè vol dir que no són prou madures.

 

Les varietats d’hivern tenen una vida útil més llarga que les d’estiu, perquè tenen menys proporció d’aigua i perquè la pell gruixuda les protegeix: aquestes carbasses es poden conservar fins a sis mesos. Les d’estiu és millor posar-les a la nevera dins d’una bossa de plàstic perforada o recipient perforat, on aguantaran una setmana.

 

Sempre és millor menjar-les fresques, però si les heu de congelar és millor escaldar-les abans.

 

 

 

 

Fonts: Healing with whole foods, Paul Pitchford, Atlantic Press, 2002 i http://www.etselquemenges.cat/rebost/la-carbassa